Violència en Febrer, a València.

Deixe ací una escrit que li vaig passar a una ex-professora meua, per a que tingués constància del que estava passant la semana del 15 de Febrer. En eixos moments estava massa nerviosa com per a escriure-ho i passar informació, però ara, uns mesos després i amb més tranquilitat, em pose a llegir-ho i pretenc que qui ho llisca entenga com ens sentiem els estudiants, la majoria menors d'edat, davant de les fortes repressions amb les que pretenien fer-nos callar. 




"Els alumnes del Lluis Vives que van pel matí, la majoría de l'E.S.O., porten prop de dos setmanes tallant el carrer Xàtiva durant 10 minuts, des que surten (14:50) fins a les 15:00. El dimecres, la Policia Nacional va agafar-los del monyo, de les cames, orelles i colls, i van pujar a tots damunt de la vorera. He pogut conéixer a alguns dels que van estar i m'ho han dit de primera mà, hi ha fotos inclús. Van detindre a un xic que va a 1er de Bat pel matí, que es diu Andreu. Li van pegar tant que va acabar a un centre de salut. Va anar sa mare, junt amb un professor del centre (no puc dir-te qui, perque no ho sé), i els metges no volíen informar-los sobre com estava el xiquet (o això he llegit). Això és el que va passar el dimecres. Quan jo vaig arribar per la vesprada a classe es sentíen rumors, pero quan vaig arribar a casa per la nit quasi m'entra un infart.

El dijous, al dia següent, hi havia convocada una manifestació pel sindicat d'estudiants des de fa prop de dos o tres setmanes, si no abans. Tota la gent que anà a la manifestació, amb solidaritat pel xic arrestat, va tallar el carrer de de les 14:00 fins a els 18:00. Quan acabà la mani i jo me'n anava cap a casa, vaig vore tot i em vaig quedar. Durant tot eixe temps, la Policia NAZIonal va fer varies càrregues, i va detindre a sis persones, alguns d'ells del meu institut, i no vam saber res d'ells. He de dir que sempre que hi ha hagut detinguts ha sigut de manera hiper violenta, i puc assegurar-te que aquestos policies que es suposa que ens han de defendre estàn esperant a que fem la mínima cosa per a taparnos la boca amb les seues botes. El cas es que a les sis de la vesprada, després de haver tingut els carrers tallats quatre hores, decidirem anar a subdelegació de govern a protestar per a que alliberaren als arrestats. En eixe moment, la policia començà a carregar de nou, i vaig sentir pànic, perque anaven darrere dels meus amics com si foren terroristes. Ens dividiren en grups menuts (jo era una de les iques majors que diriga el meu, eren tot xiquets) i no teniem manera de poder creuar Colón, a més de que cap policia ens ofería informació ni ens deixava creuar cap carrer. Gràcies a algún amable policia local, vam poder donar una volta enorme fins a arribar a la plaça de l'ajuntamnt, al Lluis, i després a un edifici de la policia que està prop de plaça espanya. Ens va costar tres hores poder arribar, tres hores en les que no ens deixaven ni creuar per a comprar menjar. Arribarem a les 9 i estiguerem fins a les 11 de la nit, però no van soltar a ningú ni ens van donar cap tipus d'informació. Vam quedar en que avui a les dotze i mitja del matí acudiríem a la porta del Vives per a tornar-ho a intentar.

Avui, hi havia moltíssima gent recolzant, hem anat a Zapadors, i es quan ha començat l'hiper caos. En eixe carrer ens han tancat totes les eixides, han reduït el grup de manifestants fins a deixar menys de 100, i no he pogut ni fugir. Anaven amb antibales, cascos, escuts, pistoles i porres. Han carregat un parell de vegades, han detingut a més gent, i no ens deixaven eixir. Els veïns ens ajudaven com podien baixant-nos beguda fresqueta per a que ens animarem. Jo, junt amb dos compays més, hem intentat dialogar per a que ens deixaren eixir perque teniem classe, però no ha hagut manera. Hi havia un parell de policies (un xic i una xica) que no paraven de espentar a un dels dos companys meus, sense que ni tan sols estiguerem dins de tot el folló, estavem apartats. Quan m'he donat compte, se'ls estaven emportant, i he aconseguit agafar-me al braç del meu amic i m'han dut amb ells. Ens han demanat la documentació, fitxat, i han intentat posar-nos por dins del cos. "Com torneu a manifestar-vos i vos pillem anireu als calabossos". Hem anat corrent al Vives, he parlat amb el cap d'estudis i li ho he explicat tot, per a que tinga constància.

EN DEFINITIVA

- La policia s'està passant massa, sense motius.
- Hi ha gent als hospitals i centres de salut a causa de la repressió, com una xica a la que li han trencat el cap i té set grapes.
- Ningú pareix donar la cara, no ens informen. Si no fora per alguns mitjans de comunicació, i d'internet, no sabríem res.
- Estàn acusant a alguns profesors del nostre institut i d'altres com a que ells son qui ens alenta per a seguir endavant.

I jo estic bé, fisicament. Però esgotada, i no sé que fer, ningú ens està recolzant ara (ninguna institució, vull dir, els sindicats no apareixen). He de descansar, perque no pare de tremolar i estic prou nerviosa. Hem de pensar molt poc a poc com actuar. Però necessite que tota aquesta informació es difonga a la velocitat de la llum, he intentat donar-te tots els detalls (ho sent per la parrafada), i de primera mà. Necessitem ajuda, nosaltres sols no podem amb tot aço...

Un besot molt gran!"