jueves, 23 de febrero de 2012

Un segonet...

...dóna'm només un per a respirar. Per a sentir les meus mans, els meus peus, sentir que sóc capaç de conseguir tot allò que vull, sé que puc. Per a ser conscient de tot el que passa (està clar que volía emocions fortes, i les estic tinguent). Per a mirar-te als ulls i sentir que no estic sola en tot aquest assumpte.
Dóna'm eixe segon abans de perdre la consciència, abans de dormir.

Deixa'm demanar-te eixe calor que em faça somiar amb coses boniques aquesta vegada, dóna'm el plaer de que el sol vullga colar-se per la finestra per a despertar-nos amb el seu somriure, abraça'm quan ja no puga ni estar de peu.
Vull la tranquil·litat de poder mirar-te al ulls i sentir-me plena, sentir que no necessite res més.